Comentari del text:
Aquest poema és un poema molt sentimental a la vegada que trist perquè parla d’un amor impossible, un amor platònic entre dues persones molt properes entre elles però que per una cosa o per altra no poden estar junts.
El poeta també podria voler transmetre la separació que hi ha metafòricament entre l'i la seua terra i remarca que es deu a les morts segurament del franquisme, ja que el poeta va ser un exiliat de la postguerra.
També he de dir que aquest poema de Màrius Torres m’ha agradat molt perquè jo mateix m’he sentit identificat en alguns moments de la lectura i m’he emocionat.
Context:
Autor
Màrius Torres
Època
Indeterminada
Biografia
Màrius Torres (Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 1942), poeta. Als 25 anys contreu la tuberculosi i ha de passar la resta de la vida en un sanatori. Escriu durant el període de la Guerra Civil i la immediata postguerra, i hi ha subjacent en els seus poemes una simbiosi entre el sofriment físic del dia a dia del poeta i el patiment col·lectiu de la pàtria vençuda.
Resta inèdit fins que el seu amic Joan Sales publica, de manera pòstuma, l'any 1947 a Mèxic, el recull Poesies, que influeix notablement en els escriptors dels primers trenta anys de la postguerra. Actualment és considerat per la crítica un dels poetes catalans més importants del segle XX. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès i al castellà.
Resta inèdit fins que el seu amic Joan Sales publica, de manera pòstuma, l'any 1947 a Mèxic, el recull Poesies, que influeix notablement en els escriptors dels primers trenta anys de la postguerra. Actualment és considerat per la crítica un dels poetes catalans més importants del segle XX. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès i al castellà.
Estructura externa:
“Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
I escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar - la nostra pàtria antiga -."
- 4 estrofes de dos versos cadascuna amb rima final consonant i la rima coincideix en cada estrofa (A-A/ B-B/ C-C/ D-D).
- Cada vers esta compost per 11 síl·labes (6+6).
- Relaciona molt la naturalesa amb la vida humana i en fa comparacions i metàfores que es refereixen a la mort, al transcurs de la vida, vol transmetre els sentiments que te a través de la naturalesa (verd de pau), abunden personificacions (corren les nostres ànimes).
- La veu del poeta és en primera persona del singular, ho explica ell mateix.
Estructura interna:
- Aquest poema va dedicat a Mahalta , on l'autor vol expressar que Mahalta i ell estan molt lluny perquè està donant una descripció de els llocs que s'interposen entre ell i ella.
- En aquest poema podem veure com si traiem una sola estrofa, el poema perdria tot el significat i perdríem el fil de la historia encara que en cada moment de l’escrit parla de la distancia entre les dos persones, Mahalta i el poeta.
- En “Cançó a Mahalta” podem apreciar com si tanquem els ulls mentre l’escoltem, fins i tot ens podriem arribar a imaginar un paisatge, encara que no tingués res a veure amb l’eix temàtic, però les comparacions que fa amb la natura i les metàfores ens ajudarien a visualitzar.
